Diumenge passat dia 30 de Juliol, l’Ajuntament d’Argentona va fer un excel·lent homenatge a la LINA CASANOVAS filla adoptiva del poble des de fa molts anys.
Es va celebrar la festa (recital dels seus poemes ) a la FONT DEL MIG on si reuniren moltes persones estimades, amics i autoritats.
Uns amics seus ens enviaren aquestes fotos de la festa, cosa que agraïm de tot cor i que amb molt d’afecte les plasmem a la web del nostre RAÏM DE POESIA.
Per tots nosaltres la LINA ha estat, i és, un model de poetessa, gran amiga i mestra, entregada en cos i ànima, tota la seva vida, a l’amor per la poesia..
Gràcies LINA per la teva generositat en vers els amics del RAÏM DE POESIA d’ARTÉS
Una abraçada.
Es va celebrar la festa (recital dels seus poemes ) a la FONT DEL MIG on si reuniren moltes persones estimades, amics i autoritats.
Uns amics seus ens enviaren aquestes fotos de la festa, cosa que agraïm de tot cor i que amb molt d’afecte les plasmem a la web del nostre RAÏM DE POESIA.
Per tots nosaltres la LINA ha estat, i és, un model de poetessa, gran amiga i mestra, entregada en cos i ànima, tota la seva vida, a l’amor per la poesia..
Gràcies LINA per la teva generositat en vers els amics del RAÏM DE POESIA d’ARTÉS
Una abraçada.
Celebració del 100è aniversari de la poetessa LINA CASANOVAS i BERENGUER
en el saló de Pedra de la vila d’Argentona .
ELS AMICS DE LA POESIA D’ARTÉS aquesta diada també l’hem volguda plasmar a la nostra WEB com a record i agraïment per la seva gran amistat.
en el saló de Pedra de la vila d’Argentona .
ELS AMICS DE LA POESIA D’ARTÉS aquesta diada també l’hem volguda plasmar a la nostra WEB com a record i agraïment per la seva gran amistat.
A Lina Casanovas, de l'Enric Larreula Vidal. Novembre del 2006
El Raïm de Poesia d'Artés ha dedicat aquesta poesia a la
Lina Casanova per els seus cent anys.
Lina Casanova per els seus cent anys.
A l’amiga
La Lina fa cent anys, sento que diuen els rossinyols avui, i en cada branca repiquen cascavells; i ho repetien, amb veu de festa, tots: l’escuma blana, el blau del cel, el vol de les gavines, el vent que passa, lent, entre les canyes, aquell pit-roig que salta i que no piula, i el crit esquerdissat d’alguna garsa; la remor de l’oreig en la calitja, l’espinguet esmolat de dues gralles, la balada incessant de l’ombra grisa, el clapit de la Mel en les mirades, el parrup de les tórtores altives, el miol somnolent d’un moix, i encara el xeric alegroi de les cardines, l’enrenou del brancam en les capçades, el tritlleig juganer d’alguna griva, el murmuri suau del riu que canta, l’enrenou dins els plecs d’una bardissa, la cançó de les fonts amatollades, l’udol llunyà, potser, d’una mentida, el xerroteig feixuc de les cucales, el frec, sorrenc i humit, de les conquilles, les corrandes de nit de gnoms i fades, el vol esbarriat de les falcies, el trip-i-trap dels esquirols als arbres, un raig de sol al teginat dels vidres, el virolai festiu de la Muntanya, el tic-tac del rellotge de la vida, i el batec de tants cors fent la sardana. La Lina fa cent anys, sento que diuen els rossinyols avui, i en cada branca hi ha una mà estesa, un bes i una carícia que diu que t’estimem. Lina, companya. Raïm de Poesia d’Artés |