Poesia és...
L’ÀNIMA DE LES FLORS
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“ Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara el nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.
Joan Maragall
Per fer un poema, deien abans, és molt important fer-lo amb síl·labes ben comptades, un ordre establert i amb llenguatge poètic. Les persones, però, que han tingut la sort de realitzar aquest somni, són tan comptades!
Les altres ,que també han estat plenes d’afecció i de il·lusió, només són poetes de cor...
Això ho diu molt bé la Lina Casanovas en els fragments d’un poema seu:
LA BRESCA IMMORTAL
“No és poeta tan sols el que escriu,
el que pensa, el que sent, el que diu
innocents i gentils amoretes;
tu ets poeta també bon amic,
tots vosaltres teniu un pessic
de la bresca immortal dels poetes”.
“Quan un núvol et sembla un infant,
i una gota de pluja un diamant,
i una espiga de blat,
d’una fada menuda la trena;
quan agafes l’ocell que ha caigut
i el retornes al niu, commogut
pel seu aire estorat
d’enyorança, de fred i de pena.
Quan enlaires la pau i el progrés,
quan saludes la flor dels rosers
com si fos una noia adorable;
quan reculls el gosset que han llençat
i te’l veus, anys després, al costat
i us mireu amb tendresa inefable;”
Lina Casanovas
“No és poeta tan sols el que escriu,
el que pensa, el que sent, el que diu
innocents i gentils amoretes;
tu ets poeta també bon amic,
tots vosaltres teniu un pessic
de la bresca immortal dels poetes”.
“Quan un núvol et sembla un infant,
i una gota de pluja un diamant,
i una espiga de blat,
d’una fada menuda la trena;
quan agafes l’ocell que ha caigut
i el retornes al niu, commogut
pel seu aire estorat
d’enyorança, de fred i de pena.
Quan enlaires la pau i el progrés,
quan saludes la flor dels rosers
com si fos una noia adorable;
quan reculls el gosset que han llençat
i te’l veus, anys després, al costat
i us mireu amb tendresa inefable;”
Lina Casanovas