Segons diuen alguns pensadors del segle XX: “S’ha de viure només el moment”
Però, ¿què passaria si no es tingués la memòria plena de gratitud a tantes i tantes persones decidides que, a través del temps i amb sentiments altruistes, han defensat el nostre bon viure?
En el nostre cas, i encara que hi fem només una mínima pinzellada, volem recordar totes les persones generoses i valentes que van decidir obrir i mantenir durant molts anys uns centres, “recers de poesia”, entre ells, el nostre.
Ens varen ensenyar a estimar la poesia.
Moltes gràcies a tots.
Però, ¿què passaria si no es tingués la memòria plena de gratitud a tantes i tantes persones decidides que, a través del temps i amb sentiments altruistes, han defensat el nostre bon viure?
En el nostre cas, i encara que hi fem només una mínima pinzellada, volem recordar totes les persones generoses i valentes que van decidir obrir i mantenir durant molts anys uns centres, “recers de poesia”, entre ells, el nostre.
Ens varen ensenyar a estimar la poesia.
Moltes gràcies a tots.
El segell i el raïm són obra de Salvador Golobardes
Aquests fragments que vénen a continuació són un botó de mostra
de la sensibilitat de cada un dels quatre poetes fundadors del Raïm.
El cinquè és el Ramon Carrera, gran rapsode:
Francesc Blancher
Andreu Coll
Salvador Golobardes
Pere Feliu
Ramon Carrera
de la sensibilitat de cada un dels quatre poetes fundadors del Raïm.
El cinquè és el Ramon Carrera, gran rapsode:
Francesc Blancher
Andreu Coll
Salvador Golobardes
Pere Feliu
Ramon Carrera
CANÇÓ D’UN IDIL·LI AUTUMNAL
Lema: vora la muntanya del bell Montserrat Fragments... “Encara et recordo, dolç somni d’un dia! Encara et recordo, oh amor ideal! Tes càlides notes, amb so d’elegia, dintre meu perduren, capvespre autumnal! Encara et recordo, masia colrada, amb ta blanca eixida i el seu emparrat. Encara et recordo, dolç somni de fada, que el cor ens robava d’amor encisat”. . . . . . . . “I el crepuscle tebi d’aquella hora mansa, que ens brindava llaços en líric esclat, brodava un poema d’amor, d’esperança, vora la muntanya del bell Montserrat;” Francesc Blancher Gra núm. 1 del Raïm de Poesia FLAMA 1992
Fragments... “Avui que volen caure les fronteres tindrem molt més a prop el Canigó, les carenes ja no seran barreres, seran el braç de nova germanor”. . . . . . . . “Alcem la veu com torxa ben encesa d’un crit d’identitat, també de seny, per ser qui som és la nostra comesa i un vent de pau el vent que ens hi empeny”. . . . . . . . “Fitem els ulls al cim del Canigó, el nostre clam és pau i germanor!” Andreu Coll (Centelles) Gra núm. 2 del Raïm de Poesia Centelles
DE POESIA
1r aniversari del Raïm Fragment... “Els poemes d’un any han sonat i ens han dit tantes coses boniques... Cada veu, cada mot, la intenció i el desig, i el moment oportú s’ha escolat vers el temps, allunyant-se en l’espai, incrustat, molt sovint, en les ments dels oients complaguts o en els cors, afinats per tastar els sentiments que desperten algú. Els racons han vibrat plens de vida” Salvador Golobardes Gra núm. 3 del Raïm de Poesia A UN GRAN ABSENT
(A Miquel Bosc i Jover) Fragments... “Quin plaer i agraïment ens transmet un gest tan noble, quan amb amor tot un poble, honora a un seu fill absent. Diverses generacions reberen forta ensenyança, grans maneres, bona criança, forjant bones conviccions”. . . . . . . “Dols d’enyor del teu bon fer, dels que hem copsat la teva obra, la porta del record s’obre per MIQUEL BOSCH I JOVER”. Pere Feliu i Soler Gra núm. 4 del Raïm de Poesia |
i jo jugo a ser poeta
i en tinc prou amb aquest joc, deixeu-me viure el meu somni fins que em desperti la mort. Andreu Coll |
Aquesta foto que ve a continuació és per recordar al Ramon Carrera. Gra núm. 5 del Raïm de Poesia. Gran rapsode i enamorat de la poesia de Josep M. de Sagarra, i principalment
“ EL POEMA DE NADAL”
“ EL POEMA DE NADAL”
El teatre Casal Artesenc, (cta. de Sallent) va ser uns anys el centre acollidor de les trobades del Raïm de Poesia.
Els llibres que vénen a continuació són presentacions que s’han anat fent en el transcurs del temps.
Aquest fragment és d’una flor Natural del Joan Aligué.-Poeta de Mollet-
“L’he vista en els meus somnis, a l’aimada meravellosa, pura, angelical, mostrant a la meva ànima extassiada les altes perfeccions de l’ideal” --------------------- Un fragment d’Ernest Torra “ La caiguda de Barcelona 1714” “ El silenci de la nit vetlla el silenci que plora, silenci d’angoixa viva, silenci de ciutat morta, silenci, silent silenci, de silenci de derrota...” --------------------- Uns fragments d’Elvira Gràcia “Ofrena poètica” “T’escolto, harmonia; tinc a punt la mà... Ets tu, poesia que m’has de parlar!” . . . . . “Dóna’m subtilesa per poder rimar... Que el vers sigui clar, i la nit encesa!” |
Joan Asensi una “TANKA”
Les blanques veles assedegades d’aire ja no respiren. Tot el mar ple de calma que en el meu dins reposa. --------------------- De Josefina Pons “HAI-KAI” Farem un foc: hi cremarem els somnis de cada albada. . . . . . . Tot és florit: la lluna encara plora perquè veu llàgrimes. --------------------- De Valentí Illa, un fragment del poema “L’arbre vell” “L’arbre meu és l’olivera, que viurà dotzenes d’anys; per granar té llarga espera, quan es gelen els estanys”. --------------------- D’ Antònia Abante, un fragment del poema “Quan dormo en un poble petit” “Com m’agrada llevar-me a trenc d’alba quan puc veure la nit com es fon, retrobar la blanesa que em salva i parlar amb el silenci del món!” |
De Montserrat Altarriba, un fragment del poema” I demà”
"Seguiré caminant cara el vent, tant se val. Destrossat l’esperit, amb la pensa deserta, seguiré sense anhels,combatent buits hostils, a l’aguait de l’esquer verinós que se’m posa descarat en el plat. I riuré tant se val.” --------------------- De Josep Riera un poema “ VIII Nocturn“ D’un tros de veu n’he fet una paraula. D’un tros de fang l’empremta de les mans. D’una cançó l’espai per estimar-te. D’un cop de vent resurrecció i esglai. Ara posa un clavell amb aigua i fes-me infinit dins el cos del teu mirall. --------------------- De Josep Oliveres un fragment del poema “Carícia d’amor“ “La vela blanca trenc d’horitzó blanca és l’escuma dolces gavines vell pescador!” --------------------- De Montserrat Clotet un fragment del poema “ Primavera sense fi” “Quan la primavera arriba broten arbres, neixen flors, quan la primavera arriba reviuen els nostres cors.” |
De Lluïsa Capellas, uns pensaments de “ Brots de tendresa...”.
La bellesa es desperta a la nit quan respires en braços dels teus ulls de malva. --------------------- De Ramon Pagès, un fragment del poema “ La meva estrella” “La meva estrella gronxa tot el cel en un mantell guarit de poesia... Dintre la nit banyada en llacs de mel, i entre setins brodats de fantasia.” --------------------- De Josep Clotet, un fragment del poema a “Àngel Guimerà” “Fou Àngel Guimerà un gran català; nasqué el segle passat a “terra llunya” i aviat se’n vingué a Catalunya on va sobresortir fent-se notar.” --------------------- De Josep Criballés un fragment de la poesia “ Una estrella” “A Orís tenim una estrella que en nostres cors resplandeix té una llum potenta i clara que a tots ens uneix.” |
De Josep Fàbrega, del llibre “Postals de Calders”
un fragment del poema”Aire” “Hi ha un tremolor de boira a les carenes i un bategar de somnis al rellent i esquellerincs de fades i sirenes gronxant-se en el bressol tebi del vent.“ --------------------- De Josefina Pons, un fragment del poema “Estiu” “Quelcom t’empeny per dins: somriu, que l’oreneta vindrà a penjar al teu llit un niu del fang més verge. Quan neixin els seus fills, quin goig et farà veure’ls!” --------------------- De Montserrat Altarriba, el poema “Llegeix-me els ulls” Digue’m el secret de la lluïssor diàfana de la teva mirada; mestressa d’un demà d’incerteses ignorades. --------------------- De Joan Asensi, el poema “Llàgrimes” En la mirada, es copsa la incertesa que creix a dintre. En les gotes que brollen irradien estrelles. |
Una de les entrades del Centre Civic d'Artés, on durant sis anys es van fer les trobades poètiques del Raïm de poesia.
La foto que ve a continuació, és de llibres presentats puntualment.
De Beatrice Nyffenegger, el poema, “Mirant entre dits”
Em mires amb expressió burleta a través de la reixa dels dits. Jo, però, encara no he oblidat les teves paraules d’anit. Les ferides no es tanquen tan de pressa! --------------------- De Lluïs Mañosas i Barrera “Tannka” Quan els ulls tanqui, amor, tu ves parlant-me, La veu serena serà dolça penyora per retrobar-te un dia. --------------------- De Montserrat Balaguer, un fragment del poema “Inspiració” Pètal i aroma que en un batec traspua com un so d’arpa. La música inefable en llum alada i tendre. --------------------- De Josep Sabater, el poema”Viatge finit” No sóc plany ni engany d’un temps introbable: recru present del meu viatge finit. --------------------- De Lina Casanovas, uns fragments del poema”Digues t’estimo” “No cal que ho cridis fort, pel carrer, quan les roselles tot just esclatin... Fes-ho en silenci, com s’ha de fer, Fes-ho quan vegis la primavera florint als testos del quart, tercera, i a les persones del teu país, i al sol, que és màgic com un somrís.” --------------------- De Plàcid Vilardell, uns fragments del poema ”El poema que mai no escriuré” “Tinc un poema al cor, que mai no ha vist la llum el duc a dintre meu sense poder-lo escriure, és... com bàlsam preuat, de dolç i rar perfum que ungeix en tot moment, la via del meu viure,” |